Com comentem en l'article anterior, existeixen diversos tipus de dolor que podem patir. En aquest cas, farem una aproximació a l'abordatge del dolor crònic, atès que és el més complex i el que requereix un tractament més multidisciplinari.

El principal en casos de dolor crònic, és assumir que un mateix assumeixi el control del seu dolor: existeixen molts professionals que poden ajudar-nos en el camí, però som nosaltres mateixos els que tenim el poder del tractar-lo o eliminar-lo. Per tant és important envoltar-se de bons professionals, però de la mateixa manera, no dependre d'ells.

Aquests professionals, han de donar resposta a totes les nostres preguntes. És fonamental que el tractament que prescrigui tingui sentit per a nosaltres, i els objectius han de ser consensuats per tots dos: terapeuta i pacient. El dolor és una cosa molt personal i hem de confiar en la persona que ens acompanyarà en el procés.

Afrontament al dolor

Normalment, en una primera trobada amb el dolor, solem afrontar-lo d'una de les següents maneres: de manera activa, intentant comprendre el problema, continuant amb l'activitat encara que de manera adaptada, sent positius i tenint paciència, o de manera passiva, evitant l'activitat, descansant, i esperant que algú ens ajudi.

Òbviament, per a poder afrontar el dolor de manera activa, és necessari conèixer la fisiologia del dolor perquè ens ajudi a afrontar-lo i manejar-lo. Per aquesta raó, actualment, la majoria de professionals tendeixen més a “receptar” un afrontament passiu (repòs, medicació,…) , encara que no sempre sigui aquesta la millor opció (els professionals solen ser massa prudents…)

Relació amb el dolor

Per a acabar, plantejarem els dos tipus de relació que podem tenir amb el dolor una vegada ens topem amb ell: evitar-ho o enfrontar-nos. Tots dos resultats acaben amb el dolor com a guanyador de la partida, i amb una persona amb dolor crònic i amb molt baix nivell d'activitat.

Si evitem el dolor, es produirà una deterioració gradual, que és el que passa en la majoria dels casos de persones amb dolor crònic. El que succeeix és que deixem de realitzar aquella activitat que ens ha produït el dolor, a pesar que ens agradi i ens aporti coses positives, tornant-nos més sensibles a aquest estímul, i finalment, ens resultarà impossible realitzar-la.

Si, en canvi, intentem enfrontem a ell, tractant de continuar l'activitat, ignorant-ho, i sense cap mena d'adaptació, aquest augmentarà i disminuirà, semblant que millora, però finalment augmentarà fins a ser insuportable i quedarem derrotats. 

Per tant, no cal evitar el dolor i deixar de fer l'activitat, però tampoc continuar o incrementar la intensitat pensant que ja ens acostumarem, perquè no serà així. Ens hem d'enfrontar però prenent certes precaucions…

Tots dos patrons conduiran a una limitació de l'activitat i del sentit de la vida.

Butler, D. S. y Moseley, G. L. (2013). Explicando el Dolor. 2ª edición. Noigroup Publications